Sandra Olives: 2014

a) 1. Tècnica.

L'obra està escrita en tecniques naturalistes i d'acord amb la llei de l'herència i la influència d'un medi opressiu. Té tecniques directes i indirectes.

2. Trama

. Tracta d'un jove anomenat Daniel Serrallonga de com es va tornant boig, i fa un estudi de les seves causes de la bogeria, té dues teories: una defensa que Serrallonga ha heretat la malaltia, i l'altre diu que la bogeria és dagut a un medi social advers i ha viscut molt males experiències. La novel·la és un estudi psicològic de la malaltia mental i de les conseqüències socials d'aquest fet. La novel·la consta de nou capítols, agrupats en tres etapes: els tres primers expliquen els antecedents dels protagonistes (ideals, caràcter, aspecte fisic...) els tres següents expliquen l'evolució de la bogeria, i el tres últims són el resultat d'aquesta evolució. El llibre descriu el procés d'embogiment den Daniel Serrallonga a una mort misteriosa en un psiquiàtric Serrallonga és presentat comuna persona extranya i extrevagant, evoluciona fins semblar un boig.

3. Punt de vista.

La novel·la transcorra a Barcelona, Vilaniu el poble de Serrallonga. És observador ja que el narrador no és el protagonista i no dóna el seu nom ni masses dades sobre ell. Explica que veu i sent, i opina però no participa a la trama principal del text. És un punt de vista col·lectiu ja que explica el que li expliquen els seus amics. Idea Central: Malaltia d'en Daniel Serrallonga, la seva bogeria. Procés lent d'alineació mental a partir de l'assassinat del General Prim. Trobem diferents punt de vista enfront aquesta malaltia: L'humorístic (Armengol), el científic (Giberga) i de manera humanista (narrador). Altres temes:
1-Política: Moviment carlistes, detencions per escàndols...
2-Relacions pare- fill: Giberga i el seu pare, els dos metges.(punts de vista diferents).
3-Desamor: Atac de gelosia per la seva dona.
4-Herència genètica: Malaltia hereditària del pare de Daniel al fill. 5-Marginats:Explica com es marginen els inadaptats de l'època només per ser “diferents”.

4. Els personantges.

-Daniel Serrallonga: es tracta d'un protagonista ausent, ja que se'n parla al llarg de la novel·la, però només apareix al principi i al final. Té vint i cinc anys encara que sembla que en té més.
-Narrador: és un personantge important de la novel·la ja que a través d'ell i des del seu punt de vista s'explica l'història de Daniel Serrallonga, Personantge anònim i del qual Oller no el descriu fisicament. S'encarrega de transmetre la història i opinar d'ella.
-Armengol: advocat i amic de Daniel Serrallonga.
-Giberga: fill del metge de la familia Serrallonga.
-Ignasi Serrallonga (el pare): fa plantetjar a tothom la teoria de la vessant genètica. La seva vida i a del seu fill concideixen en molts d'aspectes.
-Adela i Carolina (les germanes): són presentades com unes boges i també ajuden a Giberga.

5. El temps.

El temps és lineal. La novel·la només segueix dues lineas de temps diferenciades que apareixen en el primer i en el darrer capítol, i en alguns moments puntuals. Els capitols primer,segon i quart es caracteritzen per l'ús de formes verbals del passat. La novel·la es desenvolupa des de principis del 1867 "Èrem a mig curs del 67" fins el setembre de 1883.

6.L'espai.

Es desenvolupa a Barcelona. També es presenten altres espais que tenen gran importància. Apareix Vilaniu que fa referència a Valls.

7.Llenguatge

És un dels aspectes més particulars Ollerian i és un dels noms des d'on ha rebut més dures crítiques. Narcís Oller és un escriptor de prosa en català tardà va tractar la novel·la realista. Llenguatge complicat i alhora massa recursos estilístics, aquesta barreja fa que sigui molt complicat d'entendre i es necessari l'ús del diccionari. Exemples de lèxic que trobem: agrònom, botxí, fesomia, pubilla, ensems, gambals, simiesca, bromera, endolat, levita, esporuguida... Apart de paraules massa difícils, he trobat comparacions i expressions que no sortien ni al diccionari, per tant, m'ha costat molt arribar a entendre la lectura.

b) 4. Descripció de les germanes Serrallonga. Abans de conèixer-les directament per la descripció que en fa el narrador al capítol tercer, el lector coneix aquests personatges per la referència que n’ha fet Giberga al capítol segon, on són caracteritzades ben negativament. Adela és un “diable amb faldilles” i Carolina, a part de se ser “pitjor que la gran”, no tan sols és geperuda de cos, sinó que també ho és d’ànima,física. La descripció física detallada d’Adela i Carolina és feta pel narrador al capítol tercer, durant la visita que els fa aprofitant una cacera pels voltants de Vilaniu. Hi ha una presentació directa, amb una descripció física detallada d’Adela. Convé destacar com els trets negatius del personatge s’accentuen en la descripció, que partin del més general es va centrant en els aspectes més particulars. Així, els adjectius aplicats al físic són d’una gran càrrega negativa: nas camús, boca un xic gran, llavi superior d’una amplada excessiva, per acabar destacant la forma simiesca de la barra inferior... I no solament és el físic allò descrit negativament, també ho és el posat. Adela vesteix de manera exagerada de línies, amb una munió d’anells als dits... Adela, en definitiva “mostrava un afany immoderat de distingir-se”. Tot plegat, ens és presentada com a ridícula i pedant, a més d’egoista, perquè tots eles elogis que dedica al seu germà són fets més per la importància que li reporta que per l’elogi sincer. Al contrari d’Adela, Carolina no és objecte d’una descripció tan detallada. Tot i així el lector se’n fa una idea ben completa perquè allò que se’n destaca, a més del defecte físic i del fet de ser epilèptica, és el comportamnet: agressiva i geniüda. Més endavant, al capítol cinquè, Carolina és animalitzada en ser comprada a una hiena esporuguida. L'actuació posterior d’aquest personatge, quan en l’escena esperpèntica de l’enterramnet de Daniel escopirà a la vídua,confirmarà la primera impressió, és a dir, que és “geperuda de cos i ànima”. L’actuació de les germanes del protagonista li condiciona la vida, com també ho havien fet amb el pare. Don Ignasi va ser odiat i robat per les filles, I giberga exclama, al capítol segon: “Per això us he dit que ja podeu compadir el germà d’elles”, en una anticipació del que s’esdevindrà més endavant. Són Adela i Carolina que empenyen Daniel al matrimoni, calumnien Salomè i insinuen que Salomè enverina Daniel. En el procés d’embogiment de Serrallonga,les germanes juguen el paper d’instigadores, de provocadores,com abans ho havien fet amb la mort del pare. La funció de les germanes és, doncs, de demostrar la incidència que sobre la bogeria de Serrallonga té el comportament humà.

c)Opinió Personalment no m'ha agradat massa e llibre, perquè actualment la ciència està molt més avançada que en aquells moments, per tant aquest tema de 'herència no és cap tema desconegut. Aquest llibre va ser escrit en l'època de crisi de Narcís Oller, per tant penso que no es una de les seves millors obres. El lèxic ha dificultat molt la lectura, ja que moltes paraules semblaven català antic i d'altres es barrejaven amb el castellà. Un aspecte que m'ha agradat molt es que el narrador fos un personatge mes de l'historia, així ens dona a conèixer tot el que sent i pensa. Gràcies a aquest llibre, també he descobert una part de la vida de Narcís Oller, que la veritat que es una mica trista.